Vespa germànica Vespula germanica

Aspecte: Les obreres mesuren entre 10-16mm i les reines 16-20mm. Cos dividit en cap, tòrax i abdomen, el qual presenta bandes grogues i negres. Posseeix 3 punts negres al cap que la diferencien de la vespa comuna.

Hàbitat i comportament: És un predador oportunista i carronyer, que posseeix una àmplia dieta que varia d’acord als requeriments del niu. Durant aquells períodes d’alts requeriments energètics (durant la construcció del niu o en baixes temperatures) la seva dieta consisteix principalment en carbohidrats, dels quals el nèctar, la mel, les fruites madures i les secrecions ensucrades de pugons són les seves fonts més habituals; mentre que el consum de proteïnes, que obtenen d’artròpodes caçats vius (com mosques, mosquits, erugues) i carronya, és més gran quan les obreres han d’alimentar a les larves i cries. La vespa europea pot tolerar baixes temperatures, el que li permet realitzar la recerca d’aliment en un ampli rang diari i estacional. En la majoria dels casos els nius estan construïts sota terra, però en àrees urbanes solen trobar-se en cavitats de parets, espais entre sostres, tancs, etc.

Cicle biològic: Després de l’hivern, les reines post-hivernants comencen la construcció del niu en llocs secs i protegits. Les colònies són fundades a la primavera i la reina s’encarrega de tot fins al naixement de les primeres obreres. Les obreres continuen amb la construcció del niu, el seu manteniment i la seva defensa, així com també amb la provisió d’aliment a larves i reina. Cap al final de l’estiu la reina comença a produir els individus reproductius (abellots i futures reines), els quals abandonen el niu per reproduir-se. Posteriorment, les noves reines busquen algun lloc protegit per hivernar fins a la primavera següent, mentre que les obreres i els abellots moren gradualment i el niu queda abandonat. En començar la tardor el niu presenta el seu major desenvolupament, podent aconseguir fins a 90 cm de diàmetre amb 15 bresques (pisos). Està sempre recobert per una paret de cel·lulosa que les obreres fabriquen barrejant el que obtenen de l’escorça dels arbres amb la seva saliva. A cada niu pot haver-hi més de 250 noves reines i 10.000 obreres. Excepcionalment, en àrees envaïdes, les colònies poden sobreviure l’hivern, aconseguint poblacions fins a 20 vegades majors.

Importància sanitària: No presenta un comportament agressiu amb l’ésser humà, encara que pot atacar si se sent molestada. Aquest comportament s’incrementa a la tardor, quan s’acosta la fi del seu cicle i escasseja l’aliment, o si el seu niu és pertorbat.

Vespa Europea Vespa crabro

Aspecte: És una vespa de grans dimensions; la reina mesura de 25 a 35 mm; les obreres són més petites. L’abdomen és de color castany amb la part posterior de color groc. Les ales són vermelloses i les potes de color marró.

Hàbitat i comportament: S’alimenta d’insectes com les abelles i les mosques. La vespa decapita la seva presa i posteriorment es menja el seu contingut. No obstant això, cada obrera de vespa consumeix només una part de la seva presa, ja que la resta la guarda per la reina i les larves. També s’alimenten de fruites madures, com peres i prunes. Poden succionar ocasionalment la saba dels arbres.

Cicle biològic: Les reines emergeixen de la seva hibernació a la primavera i busquen un lloc apropiat on construir els seus nius, com pot ser en buits d’arbres o en altells d’habitacions humanes. El construeixen amb polpa de fusta mastegada i empastada amb la saliva, el que produeix una substància similar al paper. Dipositen pocs ous dels que neixen obreres infèrtils. Quan hi ha entre cinc i deu obreres, es fan càrrec del niu i de portar aliments; a partir d’aquest moment la reina es dedica exclusivament a posar ous, mentre que les obreres cacen insectes per alimentar les cries. El niu aconsegueix el seu major desenvolupament al setembre en els països meridionals. En aquesta època la reina pon ous masculins (abellots) i noves reines i, al poc temps, mor. Les noves reines i els mascles efectuen el vol nupcial, després del qual els mascles moren i les noves reines, ja fecundades, busquen un lloc per hibernar. Mai tornen a fer servir un niu de l’any anterior.

Importància sanitària: Poden picar a l’home però, generalment, només ataquen en defensa del niu. En un primer moment, si el niu és agitat o danyat, les vespes surten a l’exterior i es posen sobre ell per observar què succeeix. Si el niu és novament molestat, una o diverses vespes combaten l’intrús picant-li ràpidament, fins i tot a través de la roba, i retrocedeixen posant-se una altra vegada en el niu. La seva pauta és defensar el niu a qualsevol preu, fins al punt que si s’hi aplica foc, les vespes arrisquen la seva vida defensant-lo i poden arribar a morir.

Vespa asiàtica Vespa velutina

Aspecte: El cap és de color negre i la cara taronja. El tòrax és totalment negre, com la major part de l’abdomen, excepte el quart segment de l’abdomen que és de color groc ataronjat; a la resta de segments només hi trobem una línia fina d’aquest color. Lleugerament més petita que l’espècie Vespa crabro. La Vespa velutina mesura entre 17 i 32mm. Les reines solen tenir les talles més grans (>30mm) i les obreres presenten una talla mitjana (25mm aproximadament).

Hàbitat i comportament: La vespa asiàtica adulta no s’alimenta d’abelles ni d’altres insectes. No obstant això, les vespes asiàtiques són voraces caçadores d’abelles per alimentar les seves larves. Per alimentar les seves larves, la vespa asiàtica (Vespa velutina) captura molts tipus d’insectes i altres invertebrats (abelles, vespes, mosques, aranyes, erugues, formigues, papallones i pugons), però les abelles formen el 84% de la seva dieta (principalment per a l’alimentació de les seves larves). Per capturar les abelles, la vespa se situa en vol estacionari a l’entrada dels ruscs. La seva major grandària li permet capturar una abella en vol i portar-la, per conservar només el tòrax. La portarà a la seva colònia per alimentar les seves larves. La vespa adulta s’alimenta de fruita madura (pomes, prunes, raïm, etc.), igual que la vespa comuna, però en major quantitat, podent danyar horts. Les principals fonts d’aliment de les vespes asiàtiques són el nèctar de les flors i les fruites madures dels arbres, per això no és estrany que freqüentin llocs com vinyes o que a la primavera trobem a les reines sobre les flors de les camèlies o en altres plantes d’origen asiàtic.

Cicle biològic: A l’hivern les reines fundadores hibernen, individualment o en grups petits, en cavitats protegides. De febrer a abril les reines s’activen i cadascuna estableix una nova colònia i comença la construcció del niu primari, on posen ous dels que surten una vintena d’obreres en els mesos d’abril-maig. Aquestes poden mantenir i millorar el niu primari, però normalment la colònia es trasllada a un arbre creant un niu secundari a partir de maig-juny que creix uns 5 cm/setmana. Aconseguint el màxim al setembre-octubre amb 1200-1800 individus (reines, obreres, mascles). Al setembre neixen els mascles i les noves reines. Els mascles les fecunden i aquestes noves reines fundadores abandonen el niu (entre 100 i 300) a l’octubre i busquen cavitats protegides per hibernar. A finals d’octubre i novembre la colònia deixa d’estar activa i la reina mor. Finalment, la colònia deté les seves activitats a finals de novembre-desembre. En aquest període, els mascles i les obreres moren. Una fundadora només pot formar una colònia per any. Mor en acabar el seu any de vida i són les seves descendents les que es convertiran en fundadores l’any següent i les encarregades de la dispersió.

Importància sanitària i riscos: La vespa asiàtica (Vespa velutina), igual que la vespa europea (Vespa crabro), pot inocular el seu verí a l’ésser humà. Tot i que la vespa asiàtica no representa més perill que el seu homòleg europeu; ambdues prefereixen la fugida abans que l’atac i, generalment, ataquen només en defensa del niu. Per altra banda, es veu afectada l’activitat apícola per la pèrdua de colònies. A l’estiu les vespes han d’alimentar les cries i es converteixen en depredadores especialitzades d’abelles.