Panerola Oriental Blatta orientalis

Aspecte: Mesura prop d’uns 2,50 cm de llarg en la seva maduresa. Les tonalitats van del marró fosc a negre i té un cos brillant. Presenta dimorfisme sexual; els mascles posseeixen dues ales llargues i de color marró que cobreixen la majoria del seu cos, que és més estret que el de l’escarabat femella. No poden volar.

Hàbitat i comportament: Solen trobar-se al voltant de la matèria orgànica en descomposició, i en embornals, desguassos, soterranis, pòrtics, i altres ubicacions humides. Així mateix es poden trobar a fora sota arbustos o altres llocs humits a l’aire lliure. Prefereixen amagar-se en llocs relativament humits i amb una temperatura entre 20º i 29º C. Són d’hàbits principalment nocturns.

Cicle biològic: Pel que fa al seu desenvolupament, pot durar des de 100 dies (a uns 25 ºC), fins a gairebé 1 any (si té estacionalitat acusada). Presenta fins a 8 mudes. La femella desenvolupa l´ooteca als 2-4 dies posteriors a la còpula, la duu amb ella uns 30 dies i, finalment, la diposita en escletxes, fins que eclosiona. Hi ha uns 18 ous per ooteca.

Importància sanitària i riscos: Pot transmetre diferents formes de gastroenteritis (contaminació del menjar, disenteria, diarrea, etc.). Les paneroles carreguen aquests organismes que causen malalties en les seves potes i cossos i els dipositen en el menjar i estris quan van a la recerca d’aliments. Els excrements i la pell de les paneroles contenen patògens dels quals algunes persones han mostrat respostes al·lèrgiques.

Peixet de plata Lepisma saccharina

Aspecte: Mesura entre 7 – 11 mm. Es de color gris metàl·lic. Presenta dues antenes llargues al cap i uns altres tres apèndixs sota de la part posterior del cap, semblants a la part posterior, un filament caudal que és en realitat el desè i últim segment de l’abdomen i dos cèrcols.

Hàbitat i comportament: Podem trobar aquest insecte als pisos de les ciutats, sobretot als banys i altres racons amb alt grau d’humitat. S’alimenten de matèries diverses, com floridura, paper, cartón1 i aliments amilosos (amb midó), com la cua d’enquadernar llibres o el aprest per a la roba.

Cicle biològic: Un peixet de plata requereix almenys quatre mesos per ser un adult, i a vegades pot requerir més de tres anys. A temperatura ambient, pot créixer en un any. Pot viure en qualsevol lloc entre dos i vuit anys d’edat. Un peixet de plata muda aproximadament vuit vegades al llarg de la seva vida; però a causa del seu constant creixement, pot mudar més de quatre vegades l’any. Quan la temperatura està entre 25 i 30° C, la femella pot dipositar al voltant de cent ous, preferiblement en esquerdes. És impossible per a un peixet de plata reproduir-se en un ambient fred i sec.

Importància sanitària i riscos: No causa cap tipus d’efecte sobre la salut de l’ésser humà. Poden causar danys en papers, quaderns, llibres, fons de pantalla, fins i tot les teles usades per a les cortines dins de la llar, així com també danys en materials que continguin cotó, lli o seda, ja que són font d’aliment per l’insecte.

Poll del cap Anthropophthirus capitis

Aspecte: De color gris clar i amb el cos aplanat dorsoventralment, amb una boca adaptada per perforar la pell i succionar sang. Els adults mesuren entre 2,5 i 3mm de longitud.

Hàbitat i comportament: Viuen al cuir cabellut i s’alimenten exclusivament de sang humana. Es mouen arrossegant-se, perquè no poden saltar ni volar. Enganxen els seus ous al tronc dels cabells. Cada ou té una longitud de 0,8 mm i és de forma oval. Són brillants, transparents, de color que varia entre torrat i cafè mentre contenen l’embrió, però poden ser de color blanc després de l’eclosió. Típicament, l’eclosió ocorre entre els sis i els nou dies posteriors a la oviposició. Després de l’eclosió, la nimfa del poll abandona la closca del seu ou (conegut com llémena), encara adherit al tronc del cabell. La closca buida roman adherida al cabell fins que és físicament remoguda per abrasió o pel mateix amfitrió, o fins que es desintegra lentament, la qual cosa pot prendre més de sis mesos.

Cicle biològic: El seu cicle de vida consta de tres estadis: ou, nimfa i adult, i pot assolir-se en tan sols 18 dies en condicions favorables. La nimfa muda fins a tres vegades i és similar a l’insecte adult, excepte en la grandària. Les femelles posen entre 3 i 4 ous diaris fins a un total de 50 a 100 ous.

Importància sanitària i riscos: La higiene personal i la neteja no es relacionen amb tenir polls. Es contagien a través del contacte proper de persona a persona. No són vectors de cap malaltia coneguda.

Processionària del pi Thaumetopoea pityocampa

Aspecte: És una espècie de lepidòpter defoliador. La fase larvària (eruga) es caracteritza per estar recoberta de pèls urticants.

Hàbitat i comportament: És considerada com l’insecte defoliador més important de les pinedes espanyoles. Pot alimentar-se de totes les espècies dels gèneres Pinus, Cedrus i Abies, però prefereixen els pins exòtics.

Cicle biològic: Com tots els lepidòpters té un desenvolupament de tipus holometabòlic, amb fases d’embrió (ou), larva (eruga), pupa i imago (adult / papallona).

Els individus adults en forma de papallones s’aparellen a l’estiu. La femella posa els seus ous sobre les copes dels arbres i cada posta pot tenir entre 100 i 300 ous. Entre 30 i 40 dies després neixen les larves (generalment en els mesos de setembre-octubre). Passaran per cinc estats larvaris que en zones fredes poden arribar a durar fins a vuit o nou mesos. Immediatament després d’eclosionar els ous, les larves comencen a alimentar-se de les acícules dels arbres (gènere Pinus principalment), produint la seva defoliació. Des del primer estadi larvari, les colònies d’erugues construeixen conjuntament petites bosses de seda a les parts més assolellades de l’arbre, per protegir-se del fred hivernal. A partir del tercer estadi larvari les erugues desenvolupen pèls urticants i construeixen sobre els arbres uns bosses molt més denses i conspícues, en les quals passaran l’hivern. En el cinquè estadi larvari les erugues són tremendament voraces. Després alimentar-se durant uns 30 dies, entre febrer i abril, és a dir, al final de l’hivern, les erugues en aquesta última fase larvària descendeixen a terra, fent les característiques files índies (d’aquí el seu nom comú de “processionàries”). Finalment s’enterren a terra, on passen a la fase de pupa o crisàlide. Cada eruga teixeix el seu capoll, i passa a la fase de prepupa, la durada oscil·la entre els 21 i 30 dies en funció de la temperatura. Durant aquesta fase es produeixen grans canvis interns, que donen lloc, després d’una nova muda, a la crisàlide. El següent estiu les crisàlides fan eclosió, i sorgeixen les papallones les quals tenen un període de vida molt curt (entre un i dos dies), que s’aparellen, començant de nou el cicle.

Importància sanitària i riscos: Les erugues (larves) estan cobertes de pèls urticants que es desprenen i suren en l’aire, pel que poden provocar irritació en oïdes, nas i gola en els éssers humans, així com intenses reaccions al·lèrgiques.