Tèrmits de la fusta seca Kalotermes flavicollis

Aspecte: Cos de color marró fosc excepte el protòrax que és groc. Els soldats presenten mandíbules molt singulars i la mida en general és de tres vegades el d’un tèrmit subterrani. El principal senyal que ens permet identificar aquest tipus de tèrmits són els grànuls fecals que necessàriament desprenen a l’exterior i que s’observen prop de les fustes infestades, en forma de sorra.

Hàbitat i comportament: A diferència dels tèrmits subterranis, els de la fusta seca tenen els seus nius a l’interior de les seves fonts d’aliments, a l’interior de la fusta que ataquen. Formen part de petites colònies 1000-5000 individus, i són les espècies de tèrmits més primitius, on manca una casta real d’obreres, molt present en Reticulitermes. No és habitual trobar aquest tipus de tèrmit a l’interior d’un habitatge, a l’interior d’algun marc de porta, finestra o element estructural. No obstant això, es donen alguns casos, generalment en elements en contacte amb alguna font d’humitat propera a l’exterior de l’immoble. En aquests casos, l’entrada dels tèrmits es porta a terme a través dels seus vols nupcials -de l’agost-desembre-, procedents d’algun arbre infestat proper a la propietat. Encara que se’ls identifica amb ‘fusta seca’ realment necessiten una fusta amb un elevat grau d’humitat al seu interior, en cas contrari, es moren.

Cicle biològic: Les seves societats estan compostes principalment de larves, nimfes, falses obreres, soldats, alats i sexuats funcionals, que apareixen a la colònia en funció de les necessitats i la formació està regulada per un complex sistema hormonal.

Importància sanitària i riscos: Kalotermes flavicollis és una espècie problemàtica a Espanya perquè causa danys en cultius llenyosos (arbres fruiters i vinyes), també en arbres urbans com els plataners i és també causa de destrucció d’estructures de fusta en immobles urbans.