R - Tel. 972 420 333 - Centric Plagues

Rata gris o rata de claveguera

Rata gris o rata de claveguera Rattus norvegicus

Aspecte: Mesura de 21 a 27 cm de longitud, la cua té de 17 a 22 cm i pesa de 280 a 520 g. El cos és tosc i la cua coberta d’escates en anell; el mantell és gris fosc en el llom. El musell és més rom i les orelles més curtes que les de la rata negra. Trobem els excrements en grup, però a vegades dispersos. Fan uns 20 mm de llargària.

Hàbitat i comportament: Té hàbits nocturns i és molt hàbil dins l’aigua, i, a diferència de la rata negra no és bona trepadora. Excava xarxes de túnels i coves. És omnívora, encara que prefereix els cereals, ous, carns i animals petits. La seva oïda i olfacte són excel·lents. És una espècie gregària, essent cada individu part d’un grup jeràrquic i disciplinat. Freqüentment hi ha conflictes i a vegades tenen veritables guerres entre dos grups. Rebutja els objectes no familiars durant dies (exemple: esquers).

Cicle biològic: Les femelles, després d’una gestació de 21 a 23 dies, pareixen de sis a catorze cries cegues i sense pèl. Tenen de dos a vuit ventrades per any. Viuen fins a tres anys.

Importància sanitària i riscos: Transmet malalties greus, com infeccions per Hantavirus, leptospirosi, criptosporidiosi, febre hemorràgica viral i febre Q. És una de les plagues de mamíferes més importants. En molt pocs casos, les seves puces han transmès la pesta bubònica, que és generalment transmesa per les puces de la rata negra.

Rata Negre o rata dels vaixells

Rata negra o rata dels vaixells Rattus rattus

Aspecte: El seu cos mesura de 16 a 22 cm de longitud, i la cua, sense pèls i coberta d’escates en anell, de 17 a 24 cm. El seu pes és d’entre 150 i 250g. El musell té forma de punta. El mantell és negre o gris. Trobem els excrements dispersos, són allargats i mesuren uns 12mm de longitud.

Hàbitat i comportament: Es troba en els assentaments humans i prefereix viure sota sostre. Construeix el niu en parets, bodegues i arbres, i no fa caus. A diferència de la rata gris (Rattus norvegicus) és especialista en trepar. Presenta menys por als objectes nous. Són omnívores, tot i que principalment mengen fruita, nous, gra i verdures.

Cicle biològic: Les femelles tenen 5 o 6 ventrades a l’any; el temps de gestació és de 21 a 30 dies i pareixen cada vegada de 5 a 18 cries, que al néixer són cegues i sense pèl. Poden tenir fins a 6 ventrades l’any i poden viure fins a 2 anys.

Importància sanitària i riscos: Ocasiona problemes econòmics i sanitaris. A més de consumir o danyar els aliments, ha estat associada a moltes malalties com la pesta bubònica, transmesa per la puça que la parasita.

Ratolí domèstic

Ratolí domèstic Mus musculus

Aspecte: És un rosegador de talla petita i d’aparença gràcil, amb un pes entre 10 i 25 g. Els adults presenten una coloració variable; grisa fosca o grisa– marronosa fosca a la part dorsal i una mica més clara a la part ventral. El cap presenta un musell punxegut, ulls petits i negres i orelles petites i arrodonides. La cua, amb pèls curts i fins, és llarga (més o menys de la mateixa longitud que el cap i el cos junts). El ratolí domèstic únicament es pot confondre amb els individus joves de la rata gris (Rattus norvegicus) o de la rata negra (Rattus rattus). Els excrements són dispersos, amb forma de cilindre, i mesuren de 3 a 6 mm de longitud.

Hàbitat i comportament: A vegades fa caus. Viu a l´interior i a l´exterior però no es troba en el clavegueram. Construeix el niu generalment als voltants del material emmagatzemat. Pot escalar fàcilment. Quan menja, lluita o s’orienta, el ratolí comú, s’aguanta només en les potes del darrere, suportats per la cua. Els ratolins comuns són més actius al crepuscle o a la nit. Són territorials i un mascle dominant acostuma a viure amb diverses femelles i els ratolins joves. S’alimenten principalment de matèria vegetal però accepten carn i productes làctics. Beuen aigua però en necessiten molt poca i aprofiten la continguda en els aliments. Els ratolins tenen por de les rates que els poden matar i menjar parcialment, per això no acostumen a viure junts rates i ratolins.

Cicle biològic: Els ratolins mascles criden a les femelles amb ultrasons de complexitat semblant a la dels cants dels ocells. Després de la copulació la femella desenvolupa una estructura vaginal que impedeix una posterior copulació. El període de gestació és de 19–21 dies, i tenen de 3-14 cadells. Una femella pot tenir de 5 a 10 parts per any. Els ratolins silvestres només viuen un any de mitjana per la gran depredació a la que estan sotmesos. Sota protecció poden viure tres anys.

Importància sanitària i riscos: Els ratolins no generen una problemàtica sanitària tan important com la rata gris (Rattus norvegicus) o la rata negra (Rattus rattus); no obstant això, com la resta de rosegadors, són reservoris de diversos organismes infecciosos, els quals, si es transmeten a l’home o a poblacions d’animals domèstics, poden causar diverses malalties com el tifus (transmès a través de les puces i possiblement a través dels excrements i l’orina), diverses febres transmeses per mossegades de ratolins o a través de paparres, l’Hantavirus, per la presència d’orina de ratolins a l’aigua o als aliments, o la salmonel·losi, per contaminació d’aliments per excrements de ratolins.

Cercador d’Espècies

DES DE CÈNTRIC OFERIM ELS NOSTRES SERVEIS A QUALSEVOL LLOC ON CALGUI UN CONTROL DE PLAGUES PROFESSIONAL

CONTACTE

Vols més informació?