Mosca domèstica Musca domestica

Aspecte: Mesuren entre 6 i 9 mm de longitud. Són de color gris opac i presenten uns ulls grans. Tenen dues antenes petites (sensors). El tòrax té 4 franges estretes, l’abdomen és de color groc i presenten 2 ales sense escates i 3 parells de potes.

Hàbitat i comportament: Es reprodueixen als fems, als residus generats per l’home, brossa, aigües residuals, i d’altres residus orgànics en descomposició. Els seus llocs d´alimentació solen estar entre 100 i 500 metres dels llocs de reproducció.

Cicle biològic: El seu cicle vital presenta 4 estadis: ou, larva, pupa i adult i triguen en completar-lo al voltant de 3 setmanes en condicions favorables. L´ou és blanc, ovalat i mesura 1mm de longitud aproximadament. La larva és cilíndrica, però coniforme en un dels seus extrems i de color blanc. Els insectes adults s’aparellen entre 2 i 20 dies després d’haver emergit i poden viure aproximadament un mes; les femelles posen al voltant de 500 ous en total en grups de 2 a 7 ous, uns 4 dies després d’aparellar-se.

Importància sanitària i riscos: Poden ser portadores de malalties infectocontagioses que poden transmetre en consumir aliments humans, els que contaminen quan després són ingerits per humans. La via de contaminació d’aliments és doble: per contacte de les potes i pels fluids gàstrics i restes dels menjars anteriors que solen regurgitar abans de alimentar-se. Algunes de les malalties susceptibles de transport vectorial per M. domestica són febres tifoides, còlera, salmonel·losi, disenteria de bacils, tuberculosi, anthrax, i també cucs paràsits. Excepcionalment també poden ocasionar miasis.

Mosca Verda Phaenicia sericata

Aspecte: Mesuren entre 6 i 12 mm, una mica més grans que la mosca domèstica. Posseeixen un tòrax de color brillant, normalment blau o verd metàl·lic. Les potes com les antenes són de color negre.

Hàbitat i comportament: Podem trobar-les brunzint al voltant d’algun animal mort, escombriaires, excrements o vegetals podrits, o en qualsevol lloc on hi hagi presència de matèria en descomposició. D’altra banda, un elevada població a l’interior d’un habitatge pot indicar la presència d’algun rosegador mort, ja que solen niar en els cossos de ratolins morts dins de les parets. També les podem trobar en la femta dels gossos, ja que els produeix una gran atracció. S’alimenten de carn, vegetals en descomposició, escombraries o excrements.

Cicle biològic: Tenen una metamorfosi completa, és a dir el seu cicle de vida passa per 4 etapes: ou, larva, pupa i adult. Les femelles posen al voltant de 400-600 ous en matèries en descomposició com excrements, animals morts o ferits. Posteriorment entre 2 i 24 hores i amb unes condicions favorables neixen les larves que s’alimentaran de la mateixa matèria. Als 10 dies les larves es converteixen en pupes, enterrant a terra circumdant. Entre 1 i 3 mesos la pupa passa a l’estat d’adulta.

Importància sanitària i riscos: Poden transmetre malalties a causa dels patògens que contrauen al posar-se sobre excrements o carronya i posteriorment, transmetre’ls als aliments o altres superfícies.

Mosquit comú Culex pipiens

Aspecte: És de mida mitjana, cos allargat i castany, amb escates fosques i clares i les potes fosques. L’abdomen és marró fosc amb taques clares a la zona dorsal i clar amb taques fosques a la ventral. El mosquit adult pot mesurar de 4 a 10 mm.

Hàbitat i comportament: Per les seves fases inicials requereixen d’aigua; qualsevol dipòsit és un bon niu (des llandes amb aigua fins llacs i rius). Quan creixen prefereixen llocs amb aigües poc profundes i caloroses. En estats de larva i pupa s’alimenten de material orgànic i plantes, quan arriben a la maduresa, les femelles busquen sang que obtenen d’animals (entre ells els éssers humans) per aconseguir la seva reproducció i els mascles s’alimenten de pol·len, suc de fruites i nèctar.

Cicle biològic: La seva reproducció des dels ous fins que neixen dura dues setmanes; necessiten estar en presència d’aigua per madurar, alimentant-se de matèria orgànica i plantes, després es converteixen en pupes i en dos dies neix el mosquit. Viuen entre 2 i 3 setmanes, sense comptar el seu temps de gestació.

Importància sanitària i riscos: Causen principalment dos problemes. D’una banda les seves pròpies picades, que són molt molestes. I d’altra banda, poden ser transmissors de diferents malalties com el Virus del Nil Occidental, filariosi, encefalitis virals (japonesa, equina veneçolana i Sant Lluís) i la malària aviària. De tota manera, només les femelles són les causants d’aquests problemes, perquè només elles piquen.

Mosquit Tigre Aedes albopictus

Aspecte: Es caracteritza per la seva coloració negra amb ornamentació blanca al tòrax i abdomen, potes amb bandes negres i blanques i una conspícua línia blanca longitudinal central a tòrax i cap. Té una longitud d’entre 5 i 10 mm.

Hàbitat i comportament: Com els altres membres de la família dels mosquits, la femella està equipada amb una trompa fina i allargada, la probòscide, que usa per xuclar sang de vertebrats per nodrir els seus ous. En canvi, el mascle de l’espècie s’alimenta principalment de nèctar. Com és propi del gènere Aedes, la femella pon els seus ous en sec, just a tocar de l’aigua, però no directament a dins. Qualsevol contenidor obert amb una petita quantitat d’aigua com ara pots, gerros, plats de testos, etc. és suficient perquè les larves es desenvolupin. A diferència de molts dels mosquits més estesos i comuns el mosquit tigre pica durant tot el dia, tot i que té un màxim crepuscular.

Cicle biològic: Els ous són dipositats en petits grups sobre les parets interiors de recipients amb aigua o sense. Mai pon els ous directament sobre la pel·lícula d’aigua. Quan els ous entren en contacte amb l’aigua es desclouen i en surten les larves. Les larves experimenten quatre mudes consecutives, durant les quals creixen en dimensions. La larva de quart estadi per contra, passa a pupa, on es produirà la metamorfosi. Les pupes no s’alimenten, i respiren com les larves aire atmosfèric mitjançant òrgans específics. Completada la metamorfosi, de l’interior de les pupes n’emergeixen els mosquits adults voladors al medi aeri.

Importància sanitària i riscos: El mosquit tigre és un vector de malalties causades per arbovirus com el dengue a Amèrica Central, Amèrica del Sud i la zona del Pacífic, la febre groga i, encara que amb menor freqüència que Culex pipiens, pot ser vector en la transmissió de la febre del Nil. Estudis americans han evidenciat la presència de virus a l’insecte, dels quals almenys dos són causants de malalties als humans com l’encefalitis equina de l’est. A Catalunya no s’ha detectat que hagi actuat com a vector de cap malaltia, ja que no existeixen les malalties que pot transmetre. Està inclòs en el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.