Com empaquetar i transportar milers de mosquits en uns quants centímetres cúbics?

Combatre els mosquits amb mosquits és la proposta de diverses noves tècniques prometedores per reduir aquelles poblacions d’aquests insectes que tenen capacitat d’actuar com a vectors de malalties. Mosquits estèrils, mosquits infectats amb bacteris o mosquits modificats genèticament es crien en laboratoris per interferir en la capacitat reproductiva de les poblacions silvestres. Però, com transportar milers o milions de mosquits del laboratori a la natura?

Diversos mètodes emergents de control de mosquits utilitzen aquests mateixos insectes, criats en laboratori, per combatre les poblacions silvestres. Alguns d’ells introdueixen mosquits de laboratori esterilitzats en la naturalesa, on s’aparellen amb femelles però no produeixen descendència, el que disminueix les poblacions. Altres utilitzen mosquits infectats artificialment amb bacteris que interfereixen en la seva capacitat de reproducció o en la seva capacitat de transmetre patògens. N’hi ha també d’altres, que persegueixen els mateixos objectius utilitzant mosquits modificats genèticament.

Tots ells afronten el mateix repte: com emmagatzemar i transportar de manera òptima milers o fins i tot milions de mosquits nascuts en un laboratori fins al lloc on han de ser alliberats?

Un equip d’investigadors de la New Mexico State University (EUA) esperen respondre aquesta pregunta, i el seu primer estudi sobre el tema ha revelat un descobriment sorprenent sobre com d’extremadament junts poden ser “empaquetats” els mosquits vius (en el cas de l’experiment amb mascles de Aedes aegypti.)

Van iniciar els experiments en tubs de 50 mil·lilitres però ràpidament van veure que cal criar molts mosquits per omplir aquest espai, aproximadament 10.000 mascles. Així que van canviar-los per xeringues de 10 mil·lilitres i van quedar igualment sorpresos de la quantitat de mosquits que caben en una: fins a 2.500.

En un experiment per comprovar la supervivència dels mosquits en un procés d’enviament de 24 hores, van veure que el protocol òptim era “envasar-los” en una taxa d’aproximadament 240 mosquits per cm3, o en altres paraules, gairebé 1200 mosquits en una cullereta.

També van experimentar fins a trobar la temperatura d’emmagatzematge dels insectes, que propiciava taxes de supervivència més altes. La temperatura òptima va resultar ser de 14ºC.

Comprimits en un centímetre cúbic d’una xeringa, introduïda al seu torn en un recipient d’escuma de poliestirè amb un element refrigerant, els mosquits van aconseguir una taxa de supervivència d’aproximadament el 85% en un enviament realitzat durant una nit, des de Les Creus a Nou Mèxic fins a Davis, a Califòrnia. Un cop allà, van ser alliberats i examinats per comprovar si tenien danys i la seva taxa de supervivència.

El mascle d’Aedes aegypti que apareix a la foto superior és un dels molts que van sobreviure a la prova. Presenta algun dany lleu en les seves ales, però va ser capaç de volar. (Crèdit de la foto: Geoffrey M. Attardo, Universitat de Califòrnia, Davis)

A la densitat utilitzada (240 mosquits / cm3), la més gran que van provar els investigadors, molts dels mosquits van perdre escates i van sofrir lleugers danys a les ales però, a part d’això, l’ “envasat” atapeït sembla haver-los mantingut segurs. A densitats menors la mortalitat durant l’enviament va ser més gran, potser perquè les vibracions durant el transport, especialment durant el vol, van afectar als mosquits poc compactats més que als empaquetats densament.

La propera fase de l’estudi abordarà la gran pregunta de com d’aptes o “en forma” estan els mosquits mascles després de l’enviament, un tema que l’equip abordarà pròximament amb experiments de semi-camp.

Els mosquits són delicats i un mosquit adult no vola més d’uns 200 metres en la seva vida. Això significa que els mosquits alliberats per al control de les poblacions silvestres s’han de lliurar en lots a ubicacions molt precises. Els vehicles aeris no tripulats, és a dir, els drones, són un candidat probable per a aquest treball, però han d’estar equipats amb sistemes d’alliberament que assegurin que els mosquits arribin al seu destí vius i aptes per volar.

Font: Toward Implementation of Mosquito Sterile Insect Technique: The Effect of Storage Conditions on Survival of Male Aedes aegypti Mosquitoes (Diptera: Culicidae) During Transport, Journal of Insect Science. A través de Higieneambiental.com