629 313 058
Vespes asiàtiques
La vespa asiàtica segueix ben activa.
CONGRÉS EXPOCIDA IBERIA 2020
Cèntric Control de plagues ha participat al Expocida Iberia 2020
Com empaquetar i transportar milers de mosquits en uns quants centímetres cúbics?
Combatre els mosquits amb mosquits és la proposta de diverses noves tècniques prometedores per reduir aquelles poblacions d’aquests insectes que tenen capacitat d’actuar com a vectors de malalties. Mosquits estèrils, mosquits infectats amb bacteris o mosquits modificats genèticament es crien en laboratoris per interferir en la capacitat reproductiva de les poblacions silvestres. Però, com transportar milers o milions de mosquits del laboratori a la natura?
Diversos mètodes emergents de control de mosquits utilitzen aquests mateixos insectes, criats en laboratori, per combatre les poblacions silvestres. Alguns d’ells introdueixen mosquits de laboratori esterilitzats en la naturalesa, on s’aparellen amb femelles però no produeixen descendència, el que disminueix les poblacions. Altres utilitzen mosquits infectats artificialment amb bacteris que interfereixen en la seva capacitat de reproducció o en la seva capacitat de transmetre patògens. N’hi ha també d’altres, que persegueixen els mateixos objectius utilitzant mosquits modificats genèticament.
Tots ells afronten el mateix repte: com emmagatzemar i transportar de manera òptima milers o fins i tot milions de mosquits nascuts en un laboratori fins al lloc on han de ser alliberats?
Un equip d’investigadors de la New Mexico State University (EUA) esperen respondre aquesta pregunta, i el seu primer estudi sobre el tema ha revelat un descobriment sorprenent sobre com d’extremadament junts poden ser “empaquetats” els mosquits vius (en el cas de l’experiment amb mascles de Aedes aegypti.)
Van iniciar els experiments en tubs de 50 mil·lilitres però ràpidament van veure que cal criar molts mosquits per omplir aquest espai, aproximadament 10.000 mascles. Així que van canviar-los per xeringues de 10 mil·lilitres i van quedar igualment sorpresos de la quantitat de mosquits que caben en una: fins a 2.500.
En un experiment per comprovar la supervivència dels mosquits en un procés d’enviament de 24 hores, van veure que el protocol òptim era “envasar-los” en una taxa d’aproximadament 240 mosquits per cm3, o en altres paraules, gairebé 1200 mosquits en una cullereta.
També van experimentar fins a trobar la temperatura d’emmagatzematge dels insectes, que propiciava taxes de supervivència més altes. La temperatura òptima va resultar ser de 14ºC.
Comprimits en un centímetre cúbic d’una xeringa, introduïda al seu torn en un recipient d’escuma de poliestirè amb un element refrigerant, els mosquits van aconseguir una taxa de supervivència d’aproximadament el 85% en un enviament realitzat durant una nit, des de Les Creus a Nou Mèxic fins a Davis, a Califòrnia. Un cop allà, van ser alliberats i examinats per comprovar si tenien danys i la seva taxa de supervivència.
El mascle d’Aedes aegypti que apareix a la foto superior és un dels molts que van sobreviure a la prova. Presenta algun dany lleu en les seves ales, però va ser capaç de volar. (Crèdit de la foto: Geoffrey M. Attardo, Universitat de Califòrnia, Davis)
A la densitat utilitzada (240 mosquits / cm3), la més gran que van provar els investigadors, molts dels mosquits van perdre escates i van sofrir lleugers danys a les ales però, a part d’això, l’ “envasat” atapeït sembla haver-los mantingut segurs. A densitats menors la mortalitat durant l’enviament va ser més gran, potser perquè les vibracions durant el transport, especialment durant el vol, van afectar als mosquits poc compactats més que als empaquetats densament.
La propera fase de l’estudi abordarà la gran pregunta de com d’aptes o “en forma” estan els mosquits mascles després de l’enviament, un tema que l’equip abordarà pròximament amb experiments de semi-camp.
Els mosquits són delicats i un mosquit adult no vola més d’uns 200 metres en la seva vida. Això significa que els mosquits alliberats per al control de les poblacions silvestres s’han de lliurar en lots a ubicacions molt precises. Els vehicles aeris no tripulats, és a dir, els drones, són un candidat probable per a aquest treball, però han d’estar equipats amb sistemes d’alliberament que assegurin que els mosquits arribin al seu destí vius i aptes per volar.
Font: Toward Implementation of Mosquito Sterile Insect Technique: The Effect of Storage Conditions on Survival of Male Aedes aegypti Mosquitoes (Diptera: Culicidae) During Transport, Journal of Insect Science. A través de Higieneambiental.com
Propostes de futur per al control del mosquit tigre
L’expansiva presència d’Aedes albopictus en la geografia espanyola i l’amenaça que implica la seva capacitat vectorial, a més de les seves molestes picades, són un repte per al control de plagues. No hi ha una vareta màgica per acabar amb el mosquit tigre, però, dins d’un enfocament integrat, són diverses les eines actuals i les propostes futures per controlar-lo. Així ho explica l’entomòleg Mikel Bengoa a la revista PCN.
Actualment, el control d’Aedes albopictus es basa principalment en el tractament dels seus focus de cria, que, de forma paradoxal, bàsicament es localitzen en artefactes produïts per nosaltres mateixos. El mosquit tigre, actiu durant el dia, viu en estreta proximitat amb l’ésser humà; s’alimenta principalment de la nostra sang i els seus focus de cria estan molt propers a les nostres vivendes, el que ens posa difícil evitar les seves picades.
Mikel Bengoa, entomòleg especialitzat en el control d’Aedes albopictus, exposa en el seu article Present i futur del control d’Aedes albopictus, publicat a PCN, una visió de com s’està gestionant aquesta plaga des d’un punt de vista tècnic actualment i algunes interessants propostes que s’estan desenvolupant per controlar a aquest vector.
Eliminar el focus de cria
Les característiques biològiques del mosquit tigre difereixen de les espècies de mosquits autòctons que ens causen molèsties, per la qual cosa Bengoa destaca que les mesures de control han d’adaptar-se a aquestes peculiaritats.
Aedes albopictus, igual que la resta dels mosquits, necessita aigua per poder completar el seu cicle larvari, però la seva particularitat és que presenta un baix requeriment tant de volum com de qualitat de l’aigua (pot completar el seu cicle en un tap d’ampolla), el que li permet adaptar-se millor als possibles cúmuls d’aigua disponibles. Una altra particularitat és que la femella posa els ous de forma individual, repartint-los en els diferents focus de cria disponibles, el que també potencia la seva capacitat reproductiva malgrat que el seu rang de vol no excedeixi els 400 metres en tota la seva vida.
Actualment, la base del control del mosquit tigre és la recerca i el tractament dels focus de cria, ja sigui eliminant-los o aplicant larvicides. La principal dificultat rau en la localització de la gran varietat de recipients que poden albergar els ous, que les femelles solen dipositar en petites acumulacions d’aigua però que també s’han trobat en aljubs i embornals de la via pública.
Per eliminar les larves, actualment s’utilitzen larvicides biològics i insecticides reguladors del creixement (IGRs). L’aplicació d’una capa superficial de silicona, que evita que les larves puguin respirar també pot ser efectiva, sempre que no hi hagi circulació a l’aigua o una gran quantitat de matèria orgànica que sobresurti per la superfície. Un altre mètode més recent és l’ús d’ones acústiques per matar les larves.
El principal avantatge dels tractaments larvicides és que són molt específics (sobretot amb els larvicides biològics), no requereixen d’un equip especialitzat (excepte amb els acústics) i els riscos toxicològics són molt baixos.
Control d’adults
Quan es tracta de controlar mosquits ja adults, actualment es fan servir productes químics adulticides, principalment piretroides, mitjançant tractaments volumètrics amb ULV o mitjançant impregnació de la vegetació. Mikel Bengoa apunta aquí la controvèrsia que comporta el control del mosquit tigre mitjançant aplicació d’adulticides a causa dels problemes de toxicitat i ecotoxicitat que pot generar, així com el desenvolupament de resistències a insecticides. Aquesta seria doncs una opció a emprar només com a últim recurs.
Un altre mètode de control a la fase adulta són les trampes de captura massiva, exercint una reducció de la població de mosquits en zones privades.
Propostes de futur
El futur sembla oferir interessants propostes de nous mètodes de control, que s’estan desenvolupant actualment i que s’adapten encara més a la biologia del mosquit tigre.
En la fase larvària:
D’una banda, s’estan desenvolupant nous fongs entomopatògens que afecten les larves i són transmesos per les femelles en el moment de dipositar els ous, tot i que la reducció de focus de cria continua sent el pilar fonamental d’actuació en tots els casos.
Un altre mètode, que està obtenint molt bons resultats en les proves preliminars, és l’autodisseminació de larvicides. Aquesta tècnica dóna feina a les pròpies femelles d’Aedes albopictus com a portadores de larvicides. Les femelles entren en contacte amb el larvicida en una estació de disseminació, el transporten adherit a les seves potes fins al següent focus de cria, i al posar-s’hi, tracten l’aigua eliminant no només a la seva descendència sinó també a les larves que ja estaven criant allà .
Aquesta tècnica basa el seu èxit en dos factors. D’una banda, com ja hem comentat, les femelles del mosquit tigre posen els seus ous de manera individual i repartida per tots els possibles focus larvaris dins del seu rang de vol. D’altra banda, el larvicida empleat, Pyriproxifen, té una concentració letal molt petita (LC99 = 0,000376 per A. Albopictus, amb 0.07mg es podria tractar una piscina olímpica) i una toxicitat molt baixa (està permès en aigua de consum humà).
Dins d’aquesta investigació es treballa encara en millorar l’adhesió dels larvicides a les femelles, així com en una altra variant que consisteix a fer una cria massiva de mosquits, separar els mascles, impregnar amb el larvicida i deixar-los anar en el medi. Atès que els mosquits mascle també s’acosten als focus de cria per trobar femelles amb les que aparellar-se, podrien fer una aplicació directa, i fins i tot, al copular amb les femelles, els podrien transferir el larvicida i aquesta, al seu torn, tractar els focus de cria que visiten, fent una aplicació indirecta.
En la fase adulta:
En la fase adulta s’estan desenvolupant noves matèries actives adulticides, nous sinergistes per als adulticides actuals, o l’aplicació d’aquests mitjançant esquers ensucrats.
D’altra banda, es treballa en un mètode d’ús de mosquits estèrils, que consisteix en criar milions de mosquits, separar els mascles, irradiar-los o fer-los estèrils per modificació genètica i alliberar-los en l’ambient, on competiran amb els mascles salvatges en la còpula amb les femelles.
Encara hi ha molts aspectes a millorar perquè aquesta tècnica sigui viable (cria massiva, separació de mascles, alliberament, etc.), però existeix, segons Bengoa, un potent lobby darrere fomentant el seu desenvolupament.
Un altre enfocament en desenvolupament és l’ús de mascles infectats amb Wolbachia, que té com a objectiu evitar que les femelles siguin capaces de transmetre malalties, el que afecta la capacitat vectorial però no redueix la població de mosquits, ni la pressió de les picades.
Finalment, també s’avalua l’ús d’ovitrampes, similars a les utilitzades en els mostrejos però amb les que, a més, es captura als adults.
Font: www.pestcontrolnews.com. A través de Higieneambiental.com.
El mosquit tigre Aedes albopictus i Aedes aegypti es desenvolupen més ràpid i millor en recipients petits
El mosquit tigre (Aedes albopictus) i el seu parent proper (Aedes aegypti) són dues espècies rellevants per a la salut pública, per la seva capacitat d’actuar com a vectors de malalties. Tots dos estan perfectament adaptats a conviure amb l’ésser humà en entorns urbanitzats, realitzant la posta dels seus ous en recipients amb aigua estancada. La mida d’aquests recipients té impacte en la capacitat de reproducció i en la competència larval de les dues espècies.
Tot i que la presència actual a Europa del principal vector del dengue, el Chikungunya, el Zika i la febre groga, el mosquit Aedes aegypti, és pràcticament nul·la, és possible que en un futur no massa llunyà aquest insecte torni a establir-se en territori europeu, on si que ja és present un altre vector potencial, l’Aedes albopictus o mosquit tigre.
A les zones geogràfiques en les quals les dues espècies coincideixen, competeixen pels recursos en els recipients amb aigua estancada en els que posen els seus ous i es desenvolupen les seves larves.
Generalment, es tracta de petits o mitjans recipients artificials presents en entorns urbanitzats, com testos, bidons, regadores o cubells, que contenen aigua estancada. Pel que es considera que un factor fonamental per a controlar aquestes dues espècies de mosquits és eliminar aquests llocs de cria, evitant deixar aquest tipus de contenidors amb aigua en terrasses o patis.
Quan coincideixen en un mateix recipient, les larves de A. albopictus sovint superen a les de A. aegypti, però, la variació en els paràmetres biòtics i abiòtics de l’entorn pot modificar el resultat d’aquesta competència.
Per exemple, un estudi publicat a la revista Journal of Medical Entomology per la Entomological Society of America, mostra que la mida del recipient on crien els mosquits té impacte sobre la competència interespecífica entre Aedes aegypti i Aedes albopictus.
En l’estudi es va provar si la mida del recipient de cria pot alterar la magnitud i direcció de la competència intra i interespecífica. Per a això es van criar 3 combinacions larvals d’A. aegypti i A. albopictus (100: 0, 50:50 i 0: 100) en contenidors de tres mides diferents (petit, mitjà i gran).
Per a ambdues espècies de mosquits, els individus criats en recipients de mida petita i mitjana van tenir un temps de desenvolupament fins a l’edat adulta més curt, una major supervivència i una mida corporal adulta més gran, en comparació amb els individus criats en recipients grans.
Per A. aegypti, però no per A. albopictus, la supervivència fins a l’edat adulta va estar significativament influenciada per una interacció bidireccional entre la mida del recipient i la competència larvària.
L’efecte negatiu de la competència interespecífica va ser més gran en els contenidors petits i mitjans, mentre que l’efecte negatiu de la competència intraespecífica va ser més gran en els contenidors grans.
Els resultats de l’estudi mostren que la mida del recipient de cria pot afectar el resultat de la competència intra i interespecífica entre A. aegypti i A. albopictus i pot ajudar a explicar els patrons observats d’exclusió competitiva i coexistència, documentats al camp per aquestes dues espècies de mosquits.
Font: Container Size Alters the Outcome of Interspecific Competition Between Aedes aegypti (Diptera: Culicidae) and Aedes albopictus, Journal of Medical Entomology. A través de Higieneambiental.com.
El mosquit tigre Aedes albopictus i Aedes aegypti es desenvolupen més ràpid i millor en recipients petits
El mosquito tigre (Aedes albopictus) y su pariente cercano (Aedes aegypti) son dos especies relevantes para la salud pública, por su capacidad de actuar como vectores de enfermedades. Ambos están perfectamente adaptados a convivir con el ser humano en entornos urbanizados, realizando la puesta de sus huevos en recipientes con agua estancada. El tamaño de estos recipientes tiene impacto en la capacidad de reproducción y en la competencia larval de las dos especies.
Tot i que la presència actual a Europa del principal vector del dengue, el Chikungunya, el Zika i la febre groga, el mosquit Aedes aegypti, és pràcticament nul·la, és possible que en un futur no massa llunyà aquest insecte torni a establir-se en territori europeu, on si que ja és present un altre vector potencial, l’Aedes albopictus o mosquit tigre.
A les zones geogràfiques en les quals les dues espècies coincideixen, competeixen pels recursos en els recipients amb aigua estancada en els que posen els seus ous i es desenvolupen les seves larves.
Generalment, es tracta de petits o mitjans recipients artificials presents en entorns urbanitzats, com testos, bidons, regadores o cubells, que contenen aigua estancada. Pel que es considera que un factor fonamental per a controlar aquestes dues espècies de mosquits és eliminar aquests llocs de cria, evitant deixar aquest tipus de contenidors amb aigua en terrasses o patis.
Quan coincideixen en un mateix recipient, les larves de A. albopictus sovint superen a les de A. aegypti, però, la variació en els paràmetres biòtics i abiòtics de l’entorn pot modificar el resultat d’aquesta competència.
Per exemple, un estudi publicat a la revista Journal of Medical Entomology per la Entomological Society of America, mostra que la mida del recipient on crien els mosquits té impacte sobre la competència interespecífica entre Aedes aegypti i Aedes albopictus.
En l’estudi es va provar si la mida del recipient de cria pot alterar la magnitud i direcció de la competència intra i interespecífica. Per a això es van criar 3 combinacions larvals d’A. aegypti i A. albopictus (100: 0, 50:50 i 0: 100) en contenidors de tres mides diferents (petit, mitjà i gran).
Per a ambdues espècies de mosquits, els individus criats en recipients de mida petita i mitjana van tenir un temps de desenvolupament fins a l’edat adulta més curt, una major supervivència i una mida corporal adulta més gran, en comparació amb els individus criats en recipients grans.
Per A. aegypti, però no per A. albopictus, la supervivència fins a l’edat adulta va estar significativament influenciada per una interacció bidireccional entre la mida del recipient i la competència larvària.
L’efecte negatiu de la competència interespecífica va ser més gran en els contenidors petits i mitjans, mentre que l’efecte negatiu de la competència intraespecífica va ser més gran en els contenidors grans.
Els resultats de l’estudi mostren que la mida del recipient de cria pot afectar el resultat de la competència intra i interespecífica entre A. aegypti i A. albopictus i pot ajudar a explicar els patrons observats d’exclusió competitiva i coexistència, documentats al camp per aquestes dues espècies de mosquits.
Font: Container Size Alters the Outcome of Interspecific Competition Between Aedes aegypti (Diptera: Culicidae) and Aedes albopictus, Journal of Medical Entomology. A través de Higieneambiental.com.
