El bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys), nou insecte exòtic a Catalunya

El bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys) és un nou insecte exòtic d’origen asiàtic, detectat a Europa per primera vegada el 2004, que ja està provocant danys molt greus en cultius de determinades zones agrícoles del continent europeu. A Catalunya es va trobar inicialment a Girona el 2016 i des d’aleshores s’ha anat estenent per bona part del territori. Aquest insecte, és inofensiu per a les persones i els animals domèstics, però pot crear alarma entre la població, ja que a la tardor-hivern es refugia dins els habitatges.

El bernat marró marbrejat, Halyomorpha halys (Stål, 1855), és un heteròpter de mida mitjana que oscil·la entre els 12 i 17 mm de llargada i de 7 a 10 mm d’ample. Té el cos robust i de contorn hexagonal, i la seva coloració́ dorsal, tal com indica el seu nom comú́, és marbrada o jaspiada i combina els colors marró, beix, negre i, en menor mesura, groc, tot i que és força variable. A la cara ventral, la coloració́ en general és ocre o beix amb punts negres o d’un verd metàl·lic.

L’arribada del bernat marró marbrejat a Catalunya ha posat en alerta els professionals de la sanitat vegetal, en tractar-se d’una espècie amb gran capacitat invasora i que s’alimenta d’una àmplia gamma de plantes, fet pel qual se’l considera potencialment perjudicial per a l’agricultura i les zones verdes urbanes.

L’any 2010 als EUA van registrar greus pèrdues econòmiques i de producció en fruiters. En un sol any, aquesta plaga va fer que es perdessin més de 37 milions de dòlars, i fins al 100% dels préssecs a Maryland i del 60-90% a Nova Jersey. L’any 2019 també es van veure afectades les produccions agrícoles a Itàlia, sobretot de fruiters, per la qual cosa el govern italià va decidir destinar 80 milions d’euros per pal·liar-les.

A més, els seus hàbits d’hibernació fan que interfereixi amb la ciutadania, ja que busca recer en tota mena d’edificis. A finals d’estiu i a principis de la tardor els individus adults

comencen a buscar refugi per passar l’hivern, tot cercant llocs foscos, amagats i secs. Al llarg d’aquest període, no s’alimenten i sovint s’agrupen formant grans agregacions en tot tipus de construccions i estructures, com ara cases particulars, magatzems, barraques, etc. És per això que, tot i no causar ni transmetre malalties, pot resultar molest, tant per la seva abundància com per les substàncies volàtils d’olor desagradable que pot desprendre com a mecanisme de defensa.

Per més informació contacteu amb nosaltres i us atendrà una biòloga especialitzada en control de plagues.

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació́.