Control de mosques en entorns amb aliments

Controlar les mosques en entorns on es produeixen, processen o serveixen aliments és tant una obligació legal com moral. Les mosques poden transmetre microorganismes patògens per contacte, per regurgitació i per excreció. Conèixer la seva biologia és important per controlar-les dins d’un pla de control integrat de plagues.

El control de plagues en entorns amb aliments és un dels prerequisits necessaris per complir la normativa sobre seguretat alimentària, i un dels punts que s’exigeixen en les auditories dels programes de certificació com IFS o BRC.

Els insectes voladors són una part important del pla de control integrat de plagues en la indústria alimentària, i concretament el control de les mosques és molt rellevant per preservar la innocuïtat dels aliments.

El seu control és important perquè, a causa dels seus hàbits d’alimentació en materials insalubres i a la seva capacitat de desplaçament, les mosques afavoreixen el transport mecànic d’agents patògens, com Salmonella, E. coli i molts altres, adherits a les vellositats del seu cos i als coixinets de les seves potes. També allotgen aquests patògens a l’interior del seu aparell digestiu, i els poden transmetre per regurgitació o a través dels excrements en superfícies i aliments on es posen. 

En general, les diferents espècies de mosques (mosca domèstica, mosca de la fruita, mosca de la humitat) que poden tenir impacte en els entorns on es produeixen, elaboren o serveixen menjars segueixen un cicle anual, amb un increment de l’activitat en augmentar les temperatures a la primavera, una major activitat a l’estiu i la disminució progressiva a la tardor fins a la seva desaparició a l’hivern. 

En el seu cicle de vida, les mosques passen per una metamorfosi completa, amb les fases d’ou, larva, pupa i adult. Moltes espècies de mosques passen l’hivern en les seves etapes immadures. Per tant, no moren quan fa fred sinó que alenteixen la seva evolució fins que la temperatura ambient és adequada per permetre el desenvolupament d’ous, larves i pupes. Altres espècies poden sobreviure l’hivern en forma adulta si aconsegueixen refugiar-se a l’interior d’estructures.

En tot cas, dins el cicle vital de les mosques el lloc de posta dels ous i desenvolupament de les larves és especialment important per al control d’aquests insectes. Les mosques posen els seus ous en una font d’aliment o a prop d’ella perquè les larves quan neixin puguin ingerir i desenvolupar-se. Segons l’espècie de mosca, el lloc de posta seran restes de matèria orgànica, excrements, verdures en descomposició, embornals, llocs amb aigua estancada, etc. Eliminar els entorns o les condicions que afavoreixen l’aparició de llocs de posta d’ous i desenvolupament de larves interromp el cicle reproductiu de les mosques.

En condicions ambientals favorables, les mosques es reprodueixen ràpidament. Per exemple, la mosca domèstica (Musca domestica), que és una de les espècies més habituals en assentaments humans i es considera vector de diversos patògens alimentaris, posa els seus ous en grups de fins a 150, que eclosionen en un període d’entre 8 hores a 3 dies. Les larves i les pupes poden arribar a madurar en 3 dies depenent de les condicions ambientals i els adults viuen una mitjana de 30 dies.

Per entendre millor d’on pot provenir una infestació de mosques és important primer de tot conèixer de quina espècie es tracta i quin és el seu comportament. Saber a on posa els seus ous l’espècie o si pot volar a molta distància, per exemple, pot ajudar a valorar si la infestació prové d’un lloc concret dins de la instal·lació o si pot venir de l’exterior. Per això, és important poder diferenciar l’espècie i conèixer la seva biologia.

Per al control de les mosques en entorns alimentaris es recomana un pla que inclogui l’aplicació d’un sistema de control integrat de plagues, minimitzant en el possible l’aplicació de productes biocides.

La prevenció pot estalviar molts problemes amb les mosques. Entre les accions preventives que podem aplicar hi ha la neteja estricta, no acumular escombraries i mantenir sempre tancat el contenidor, no emmagatzemar aliments sense protecció ni deixar plats amb restes d’aliments, evitar zones amb humitats o protegir les finestres amb mosquiteres. També és important netejar els desguassos i assegurar-se que estiguin lliures d’acumulació de matèria orgànica, i utilitzar aparells insectocaptors apropiats.

Aquests últims són també útils per monitoritzar i registrar la presència de mosques en els establiments i poder estudiar-les per determinar quina espècie o espècies estan donant problemes.

A partir de les dades registrades de captures podem també fer una anàlisi i extreure conclusions sobre si la quantitat d’insectes està dins d’uns paràmetres normals, segons l’època de l’any, etc., o si hi ha un indici d’infestació.

En aquest cas, el següent pas seria buscar l’origen de la infestació, que probablement trobarem en el lloc en què l’espècie, com ja hem comentat, prefereixi posar els ous, per aplicar mesures correctores.

Font: BPCA. A través de Higieneambiental.com.