Les xinxes del llit en temps de COVID-19

La pandèmia de Covid-19 ha fet que l’activitat global de les xinxes del llit (Cimex lectularius) s’hagi vist disminuïda en els últims mesos, a causa de l’absència d’hostes en allotjaments turístics i de maletes on amagar-se per viatjar i establir infestacions en noves destinacions.

Així com la COVID-19, les xinxes també aprofiten la connectivitat amb què vivim a nivell global per expandir-se i provocar infestacions en gairebé tots els racons del planeta. Però amb el confinament i la disminució dràstica dels viatges, juntament amb el tancament d’un gran nombre d’establiments turístics i altres espais públics durant mesos, s’han complicat les condicions de proliferació per aquesta plaga, que ha vist reduït el seu impacte.

Richard Naylor, expert en l’ecologia i dispersió d’aquesta espècie i membre de la Bed Bug Foundation, però, preveu el ressorgiment de la plaga una vegada que es torni a normalitzar el trànsit de viatgers.

En la majoria de casos, en l’absència d’amfitrió on alimentar-se, les xinxes poden romandre inactives durant mesos, conservant els seus recursos, però en el moment que torna a haver-hi un amfitrió s’activen ràpidament al percebre el diòxid de carboni que exhalem les persones i també la temperatura corporal.

El metabolisme de les xinxes també depèn de la temperatura ambiental. Per sota dels 13ºC es tornen inactives, les nimfes detenen el seu desenvolupament i els ous no eclosionen. En aquest estat, les xinxes consumeixen els seus recursos molt lentament, el que els permet sobreviure durant mesos i, ocasionalment en condicions òptimes, fins i tot durant més d’un any.

Entre 13ºC i 36ºC hi ha una relació lineal entre la temperatura i els processos biològics de les xinxes. Per sobre dels 30ºC s’alimenten cada pocs dies i es reprodueixen ràpidament, però en aquest ambient, en absència d’aliment, poden morir d’inanició en poques setmanes. Així que, segons Naylor, els ambients càlids afavoreixen les xinxes mentre hi hagi amfitrions disponibles, en canvi, els ambients freds les afavoreixen en absència d’ells.

El fet d’apagar les calefaccions centrals en hotels desocupats pot haver afavorit que algunes xinxes conservin les seves reserves vitals, reduint el seu metabolisme i incrementant les seves possibilitats de sobreviure. Mentre que en climes càlids, al apagar els sistemes d’aire condicionat en allotjaments tancats i pujar la temperatura a les habitacions podria haver activat el metabolisme de les xinxes, que en absència durant mesos d’amfitrions podrien haver mort de fam.

Amb les restriccions en els viatges i el confinament i l’augment del teletreball, podem trobar més infestacions a les llars que al sector turístic. Especialment si els operadors han mantingut i adaptat el seu programa de control de plagues durant la pandèmia, i aprofitat el període sense clients per fer un tractament a fons i una higiene completa de les instal·lacions.

Al sector domèstic les condicions són propícies per a les infestacions i, per tant, és inevitable que quan es reactivi completament el sector turístic es produeixin reintroduccions en els allotjaments. Tot i l’alentiment del moviment de xinxes a causa de la COVID-19 i la reducció de la seva presència en alguns sectors, quan es reprengui el ritme dels viatges les xinxes, probablement, recuperin el seu impacte a nivells similars a abans de la pandèmia.