Les restes de menjar ràpid són responsables d’una evolució genètica dels rosegadors de Nova York

Els hàbits alimentaris humans poc saludables s’han incorporat a la dieta dels rosegadors de Nova York, que inclou una bona dosi de restes de menjar ràpid, pel que sembla fins i tot per a ells difícil de metabolitzar. A base de consumir habitualment aquest tipus d’aliments, els rosegadors han desenvolupat canvis en gens relacionats amb la tasca de metabolitzar els lípids i carbohidrats ingerits. 

Abundància de greixos saturats, sucre, sal i calories són típics ingredients del menjar ràpid, habitual en ciutats com Nova York. A part de ser poc saludables per als ciutadans que els ingereixen, les restes d’aquests aliments, que són “compartits” amb les poblacions de rosegadors urbans, sembla que estan canviant la genètica d’aquests animals, que s’estan adaptant a metabolitzar i descompondre una dieta alta en greixos. Una prova més de la seva gran capacitat de supervivència.

Un estudi realitzat a la Universitat de Nova York ha examinat la influència de la dieta en la capacitat d’adaptació de 48 ratolins nadius d’Amèrica del Nord (Peromyscus leucopus), habitants en tres parcs de Nova York i en tres àrees rurals.

Analitzant les variacions genètiques en les estructures del genoma dels ratolins, els autors de l’estudi van descobrir abundants diferències i es van centrar en 19 variacions genètiques involucrades en els processos de metabolització dels lípids i dels carbohidrats.

El fet que les mutacions es produïssin en gens que tenen a veure amb el metabolisme i la descomposició de greixos, els va portar a pensar que les diferències genètiques s’originaven a partir d’alguna cosa que els ratolins urbans menjaven i els ratolins de camp no.

En els ratolins urbans, l’evidència va mostrar que les diferències genètiques possiblement es van originar a partir de la malaltia hepàtica del fetge gras, que és una característica important de l’obesitat i la diabetis, segons l’estudi. En els éssers humans, i ara en els rosegadors urbans, aquests problemes de salut són causats per un augment en el consum d’aliments rics en greixos i carbohidrats.

Capacitat d’evolució

La gran sorpresa de l’estudi per als autors va ser comprovar com una àrea tan petita podia contenir una gran quantitat de ratolins genèticament diferents. En distàncies d’un o dos quilòmetres, els ratolins del barri de Manhattan eren poblacions genèticament diferents dels ratolins del barri de Queens.

Al final, l’estudi suggereix que aquests ratolins urbans podrien estar evolucionant en resposta a la font d’aliment disponible per a ells, que és principalment les deixalles d’aliments no saludables que troben als carrers de Nova York. No obstant això, a diferència dels humans, els autors consideren que aquesta dieta alta en greixos no és necessàriament dolenta per als rosegadors urbans. Simplement estarien responent i adaptant-se al medi ambient en què viuen.

En properes investigacions intentaran descobrir si aquest fenomen genètic és indicatiu de tots els entorns urbans i en diferents espècies urbanes, una “síndrome urbana”, que podria considerar-se un cas extrem d’adaptació local.

Font: Higieneambiental.com