Quines espècies de tèrmits Podem Trobar a Espanya?

Només un petit percentatge de les espècies de tèrmits coneguts es consideren plagues, però aquestes posseeixen un terrible potencial destructiu, capaç de provocar danys en edificis, estructures, elements del patrimoni històric-artístic, així com en cultius i arbres ornamentals. Alguns d’aquests temibles insectes també es distribueixen per terres espanyoles, entre els quals destaquen Kalotermes flavicollis, Reticulitermes grassei, Reticulitermes banyulensis i Cryptotermes brevis.

L’hàbitat natural dels tèrmits són els boscos, però, algunes espècies viuen en mitjans urbans on s’alimenten d’estructures de fusta o d’altres productes d’origen vegetal (cartró o paper) provocant danys irreparables, per exemple, per col·lapse d’edificis, danys al patrimoni dels ciutadans o destrucció de peces del patrimoni Històric-Artístic.

La major diversitat d’aquests insectes es dóna a les zones tropicals, encara que també les podem trobar a casa nostra. Un article escrit per investigadors de la Universitat de Còrdova i publicat en l’últim butlletí de la Societat Espanyola d’Entomologia Aplicada (SEEA) ens explica les espècies de tèrmits que viuen a Espanya, els danys que provoquen i els mètodes per al seu tractament i control.

Tèrmits a Espanya

Segons els autors de l’estudi, a l’Espanya peninsular, incloent les illes Balears, es coneixen només tres espècies de tèrmits que siguin autòctones: Kalotermes flavicollis, Reticulitermes grassei i R. banyulensis, mentre que a les illes Canàries s’han citat tres espècies més, Kalotermes dispar, Bifiditermes rogierae i Eutermes canariensis.

D’altra banda, tant a l’Espanya peninsular com a l’arxipèlag canari, s’han citat espècies al·lòctones introduïdes, sent la més destacable Cryptotermes brevis, la qual constitueix una plaga molt perjudicial.

De totes les espècies citades, es considera que K. flavicollis, C. brevis i les dues de Reticulitermes són les principals causants de plagues en ambients urbans o agrícoles al nostre país.

Kalotermes flavicollis

És una espècie que només admet una parella reproductora a la seva colònia, que és de mida reduïda i se situa a l’interior de troncs de fusta. Kalotermes flavicollis és una espècie problemàtica a Espanya perquè causa danys en cultius llenyosos (arbres fruiters i vinyes), també en arbres urbans com els plàtans d’ombra i és també causa de destrucció d’estructures de fusta en immobles urbans.

En diverses ciutats s’ha citat la presència de K. flavicollis en l’arbrat urbà, com Sevilla, Còrdova o Madrid i pot provocar el trencament de branques, que poden causar danys a transeünts. També s’ha registrat la seva presència en habitatges, causant danys en estructures com marcs de portes o finestres i també en sòls de fusta.

En ser colònies circumscrites a la fusta i de mida relativament reduïda, el tractament químic o mitjançant microones és efectiu per a la seva eliminació.

Figura 3. Soldats dels tres gèneres de tèrmits presents a la Península Ibèrica: A- Kallotermes flavicollis; B- Cryptotermes brevis; C- Reticulitermes grassei. Pot observar-se el gran desenvolupament de cap i mandíbules en A i C, mentre que en B s’aprecia un cap deforme amb mandíbules reduïdes. 

Cryptotermes brevis

És una espècie originària de Sud-amèrica i disseminada per tot el món mitjançant el transport de mercaderies. Les seves colònies són una mica més reduïdes que les de K. flavicollis, comptant generalment amb uns centenars d’individus.

En procedir d’una zona àrida, de balanç hídric molt negatiu (costa entre Xile i Perú), suporten bé la manca d’humitat i poden viure en els mobles dels habitatges. La seva localització és difícil, ja que quan es detecten, les seves colònies poden haver generat ja alguns eixamenaments (sortides massives a l’exterior del termiter de sexuats alats, amb la funció de fundar noves colònies) i colonitzat altres mobles de l’habitatge. La seva presència es reconeix per un petit munt d’excrements sota del moble afectat (semblant al munt de serradures del corc).

Figura 5. Diferències entre les serradures d’un corc (Coleoptera: Anobiidae) a l’esquerra i excrements de Cryptotermes brevis (dreta). En ambdós casos apareixen a sota dels forats per on els expulsen.

L’espècie està ben establerta a Barcelona, ​​Girona i Canàries. A Sant Sebastià s’ha confirmat la seva presència però no es pot assegurar que s’hagi establert.

El tractament depèn d’on es localitzi la colònia: si és un moble, es pot incloure en una cambra o bossa per fer un tractament d’atmosfera anòxica; però si és una estructura de l’immoble, s’ha de fer tractament químic o xoc amb microones.

Reticulitermes banyulensis i R. grassei

Aquestes dues espècies ibèriques ocupen àrees geogràfiques disjuntes (Figura 6), encara que en algunes zones adjacents s’hi poden trobar totes dues.

Pertanyen al grup denominat tèrmits subterranis, ja que tenen termiters difusos, amb nuclis de població dispersos i interconnectats per galeries subterrànies, que poden abastar amplis territoris.

Constitueixen un greu problema quan afecten les ciutats, ja que si no es controlen a temps poden ocupar grans extensions dels nuclis urbans, des del nivell del sòl fins a diverses plantes d’alçada.

Durant molts anys el tractament per al seu control es basava en crear barreres químiques amb substàncies tòxiques, a vegades de gran persistència. A vegades, aquests tractaments mal realitzats provocaven la disseminació de la colònia, estenent el problema.

Actualment, el mètode més emprat per al seu control és el d’esquers amb substàncies de baixa toxicitat i efecte retardat, que actuen quan els tèrmits efectuen la muda. Una altra característica rellevant d’aquest tipus de productes és que permet la seva distribució per la colònia a través dels intercanvis de menjar a la colònia (trofal·laxis), el que accelera el procés d’eliminació.

Figura 6. Distribució coneguda de les espècies de Reticulitermes a la península Ibèrica. Modificat de Lefevre et al. (2016). Les poblacions de tèrmits estudiats a cada zona es distingeixen per diferents patrons genètics. S’interpreta que R. banyulensis i R. grassei es van originar al sud de la península o al nord d’Àfrica i després de les glaciacions del Quaternari es van expandir cap al nord.

Norma UNE 56.418: 2016

Donat el greu problema que representen els tèrmits en alguns municipis espanyols, i amb l’objectiu de sistematitzar les intervencions de control de plagues de tèrmits subterranis en nuclis urbans, el comitè tècnic d’AENOR AEN / CTN 56 “Fusta i suro” va publicar el 2016 la primera versió de la norma UNE 56.418 Protocol d’actuació en nuclis urbans afectats per atacs de tèrmits subterranis.

Es tracta d’un protocol d’actuació recomanat per a les administracions públiques, organitzacions i empreses de control de plagues, en el cas que un conjunt d’edificacions (nuclis històrics, cascs urbans, barris, urbanitzacions, etc.) es vegi afectat per un atac de tèrmits subterranis.

En la norma s’estableix un pla d’actuació, que inclou una fase d’activació (quan se suposa que pot haver-hi una plaga de tèrmits), una fase de diagnòstic (per confirmar si són o no tèrmits), una fase de tractament (per a la eradicació dels tèrmits) i finalment una fase de manteniment i vigilància.

D’altra banda, donat el desconeixement general sobre els municipis afectats a Espanya i perquè serveixi d’informació tant per administracions com per a ciutadans, s’està elaborant un mapa de tèrmits d’Espanya, encara en fase de desenvolupament.

Font: M. Gaju-Ricart 1, J. Carbonero-Pacheco i R. Molero-Baltanás: Els tèrmits a Espanya, Butlletí SEEA núm.3, 2018. A través de Higieneambiental.com.