El mosquit tigre Aedes albopictus i Aedes aegypti es desenvolupen més ràpid i millor en recipients petits
El mosquito tigre (Aedes albopictus) y su pariente cercano (Aedes aegypti) son dos especies relevantes para la salud pública, por su capacidad de actuar como vectores de enfermedades. Ambos están perfectamente adaptados a convivir con el ser humano en entornos urbanizados, realizando la puesta de sus huevos en recipientes con agua estancada. El tamaño de estos recipientes tiene impacto en la capacidad de reproducción y en la competencia larval de las dos especies.
Tot i que la presència actual a Europa del principal vector del dengue, el Chikungunya, el Zika i la febre groga, el mosquit Aedes aegypti, és pràcticament nul·la, és possible que en un futur no massa llunyà aquest insecte torni a establir-se en territori europeu, on si que ja és present un altre vector potencial, l’Aedes albopictus o mosquit tigre.
A les zones geogràfiques en les quals les dues espècies coincideixen, competeixen pels recursos en els recipients amb aigua estancada en els que posen els seus ous i es desenvolupen les seves larves.
Generalment, es tracta de petits o mitjans recipients artificials presents en entorns urbanitzats, com testos, bidons, regadores o cubells, que contenen aigua estancada. Pel que es considera que un factor fonamental per a controlar aquestes dues espècies de mosquits és eliminar aquests llocs de cria, evitant deixar aquest tipus de contenidors amb aigua en terrasses o patis.
Quan coincideixen en un mateix recipient, les larves de A. albopictus sovint superen a les de A. aegypti, però, la variació en els paràmetres biòtics i abiòtics de l’entorn pot modificar el resultat d’aquesta competència.
Per exemple, un estudi publicat a la revista Journal of Medical Entomology per la Entomological Society of America, mostra que la mida del recipient on crien els mosquits té impacte sobre la competència interespecífica entre Aedes aegypti i Aedes albopictus.
En l’estudi es va provar si la mida del recipient de cria pot alterar la magnitud i direcció de la competència intra i interespecífica. Per a això es van criar 3 combinacions larvals d’A. aegypti i A. albopictus (100: 0, 50:50 i 0: 100) en contenidors de tres mides diferents (petit, mitjà i gran).
Per a ambdues espècies de mosquits, els individus criats en recipients de mida petita i mitjana van tenir un temps de desenvolupament fins a l’edat adulta més curt, una major supervivència i una mida corporal adulta més gran, en comparació amb els individus criats en recipients grans.
Per A. aegypti, però no per A. albopictus, la supervivència fins a l’edat adulta va estar significativament influenciada per una interacció bidireccional entre la mida del recipient i la competència larvària.
L’efecte negatiu de la competència interespecífica va ser més gran en els contenidors petits i mitjans, mentre que l’efecte negatiu de la competència intraespecífica va ser més gran en els contenidors grans.
Els resultats de l’estudi mostren que la mida del recipient de cria pot afectar el resultat de la competència intra i interespecífica entre A. aegypti i A. albopictus i pot ajudar a explicar els patrons observats d’exclusió competitiva i coexistència, documentats al camp per aquestes dues espècies de mosquits.
Font: Container Size Alters the Outcome of Interspecific Competition Between Aedes aegypti (Diptera: Culicidae) and Aedes albopictus, Journal of Medical Entomology. A través de Higieneambiental.com.