Tèrmits - CENTRIC PLAGUES

Per resoldre els problemes de tèrmits contacti amb la nostre empresa CENTRIC.

Ordre: Isoptera.

Característiques generals

Els tèrmits que afecten pràcticament la totalitat de les estructures i construccions a Espanya pertanyen a l'espècie ReticulitermesSSP, i són tèrmits subterranis. S'alimenten de tot tipus de materials cel·lulòsics que troben a terra (fustes, troncs, branques ...)  i a les estructures (fusta, cartró, paper ...).

En el si d'una colònia de tèrmits es distingeixen les següents castes:

• Obreres: En general s'observen, i en gran nombre, uns petits individus blancs que es desplacen ràpidament, són les obreres. Elles són les responsables úniques dels danys. Consumeixen i digereixen la cel·lulosa que posteriorment són capaços de regurgitar per distribuir als altres membres de la colònia; aquest procés és el que s'anomena la trofal·laxis. Estan constantment a la recerca d'aliment, sense períodes de descans i movent-se en totes les direccions en una cerca a l'atzar. Són elles també les que construeixen els cordons.
  

• Soldats: És igualment probable trobar aquests individus. Són blancs i pràcticament de la mateixa talla que les obreres, però tenen un cap hipertrofiat i més acolorit. Molt menys nombrosos que les obreres i proveïts d'un cap amb dos grans mandíbules, són els encarregats de la protecció de la població contra els enemics (principalment les formigues). El seu cap hipertrofiada no els permet alimentar-se per si mateixos i són les obreres les que els alimenten mitjançant trofal·laxis.
  

• Neotènics: Quan la infestació és massiva, és possible observar també els reproductors secundaris, que s'anomenen neotènics. S'assemblen a les obreres, però són més llargs (5-6 mm) i tenen sobre el dors dos petits esbossos d'ales. Són capaços de desplaçar-se per les galeries creades per les obreres i de formar, una mica més lluny, una nova colònia.
  

La parella de reproductors: En l'origen d'una població de tèrmits, hi ha una parella de reproductors. Formada per un rei de color fosc, capaç de moure’s i que encara no ha perdut les seves ales, i d'una reina sense ales, igualment fosca però amb l'abdomen de diversos colors marrons. Aquest abdomen està hipertrofiat (des d'alguns mil·límetres a diversos centímetres) i abriga un aparell reproductor capaç de crear diversos milers d'ous a l'any. La reina és incapaç de desplaçar-se i, per tant, d'alimentar. Com la resta de la població, és alimentada per les obreres.
Un cop l'any, l’eixamenament: Manifestació visible i moltes vegades espectacular de la seva presència, l’eixamenament es produeix generalment un cop l'any (de gener a juny segons les espècies i la zona) en el moment en què les poblacions estan ja ben implantades. En aquest moment, centenars de reproductors primaris surten volant pels orificis creats per les obreres. Aquestes reproductores són alades i de color fosc. El seu vol és molt curt. A caprici de l'atzar, es formen les parelles i, les més afortunades, que trobin una cavitat a la fusta on niar, es podran reproduir i crear una nova població.
Amb excepció de les reproductores alades, totes les altres castes de tèrmits són àpteres, és a dir, no tenen ales. Es desplacen i comuniquen gràcies a substàncies específiques que van deixant darrere d'elles i que els seus congèneres reconeixen. Són les feromones de pista. També existeixen les feromones d'alarma, segregades en cas de perill i destinades a alertar la resta de la població.

Com les controlem
Per controlar aquesta plaga és molt important establir un diagnòstic previ de la situació i la magnitud de la plaga per poder confirmar si es tracta de tèrmits. És imprescindible també determinar de quina subespècie es tracta per poder escollir el tractament més adequat. Comptem amb l'ajuda de radars amb sensors de moviment, humitat i temperatura per delimitar la zona afectada.

Hi ha dos sistemes per controlar aquests insectes. Triarem el que millor s'adapti a cada cas:

• Trampes que contenen un atraient específic.
  

• Injecció d'insecticida en la fusta afectada i en el perímetre.