Leishmania infantum a les clavegueres de Barcelona

En el marc del projecte BCNRats, un dels objectius és conèixer i ponderar els perills i riscos associats a les rates (Rattus norvegicus) que habiten a les clavegueres de Barcelona, ​​ha sorprès la molt inusual alta prevalença del paràsit protozou Leishmania infantum en les mostres estudiades. No obstant això, de moment no hi ha evidències que aquest poc conegut reservori del paràsit tingui impacte sobre la salut dels ciutadans.

BCNRats és un interessant projecte organitzat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) dedicat a l’estudi de les poblacions de rates a la ciutat de Barcelona. En ell s’ha intentat realitzar un cens aproximat de les rates que habiten en clavegueres i parcs de la ciutat, conèixer el seu nivell de resistència als tractaments amb rodenticides anticoagulants i analitzar el seu potencial zoonòtic com a vectors de bacteris, protozous i helmints.

El projecte va ser presentat el passat mes de juny per tres dels experts que hi participen, Victor Peracho, Tomás Montalvo i Sandra Franco, en una sessió científica que es pot consultar al canal de YouTube de l’ASPB.

Les conclusions obtingudes fins al moment en l’estudi no semblen ser preocupants per a la salut pública, però, aporten dades rellevants sobre l’ecosistema que regeix el subsòl de la ciutat i, especialment, sobre l’abundant prevalença de Leishmania infantum entre les rates barcelonines , un reservori d’aquest paràsit fins al moment molt poc conegut.

RESISTÈNCIA ALS ANTICOAGULANTS

L’estudi de resistència als rodenticides anticoagulants es va realitzar mitjançant l’anàlisi genètica de mostres de teixits de 559 rates capturades. Aquest anàlisi genètica va mostrar l’existència de mutacions però sense conseqüències a nivell de resistència. És a dir, que els animals estudiats són susceptibles però, de moment, no s’ha identificat resistència en ells.

Els resultats de l’estudi es van introduir en el mapa internacional de resistències als rodenticides anticoagulants de l’Rodenticide Resistance Action Comitè (RRAC), una interessant iniciativa en què participen diverses multinacionals del sector biocides, i que té per objectiu compartir informació sobre les soques resistents i la seva distribució geogràfica.

BACTERIS I RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS

No hi va haver tanta sort amb la resistència als antibiòtics entre els patògens detectats en els rosegadors. Entre desembre de 2016 i novembre de 2017 es van estudiar 212 rates, capturades en diverses seccions del clavegueram de Barcelona, ​​en què es va analitzar la presència de bacteris, protozous i helmints. L’estudi de la resistència als antibiòtics en bacteris va mostrar nivells majors del 40% enfront de les cefalosporines i les quinolones, tots dos d’ús comú en la salut pública.

L’estudi es va centrar en sis bacteris patògens: Campylobacter jejuni, Salmonella enterica, Leptospira interrogans, Yersinia enterocolítica, Listeria monocytogenes i Escherichia coli. Aquestes dues últimes van mostrar una prevalença molt alta (> 50%), que a més es va mantenir durant tot l’any, mentre que els altres quatre patògens van tenir una prevalença menor i puntual segons l’època de l’any. Aquest fet sembla respondre al fet que l’estudi s’ha realitzat en un entorn no natural, dins d’un context molt influït per la presència humana. Els ciutadans aportem a l’habitat de les rates al clavegueram nostra matèria orgànica, i amb ella un nivell alt de contaminació amb patògens com la Listeria.

En el cas dels helmints, la seva prevalença va ser molt alta en les rates (85%), diferenciant-10 espècies, 5 d’elles zoonòtiques. Cal destacar que en l’estudi es va detectar per primera vegada a Europa la presència de dues espècies d’helmints: Gongylonema plasticum i moniliformis moniliformis.

LEISHMANIA INFANTIUM, RATES I FLEBÒTOMS

El resultat més destacable de l’estudi és potser l’alta prevalença de Leishmania infantum a les clavegueres barcelonines. Es considera un fet molt inusual, ja que les rates són un reservori poc conegut per aquest paràsit zoonòtic, que habitualment es pot detectar en mamífers silvestres com conills o llebres, així com en els gossos. La leishmaniosi humana i canina es considera una malaltia emergent a la conca mediterrània, però pocs estudis han analitzat el possible paper d’animals sinantròpics a les ciutats com a reservori de Leishmania infantum.

En aquest sentit BCNRats aporta informació rellevant.

L’estudi de Leishmania infantum es va realitzar sobre òrgans de 98 exemplars de rata comuna capturats en parcs (14) i clavegueram (84) de Barcelona, ​​mitjançant qPCR per a la detecció d’ADN del paràsit. De les capturades en parcs solament una va donar positiu mentre que les rates del clavegueram van mostrar una prevalença del paràsit del 33%.

Aquesta és una dada preocupant, si es té en compte que rata comuna és el mamífer més estès al món després dels humans i també l’animal més abundant en les ciutats.

Fins al moment la detecció d’exemplars de rata comuna infectats amb Leishmania infantum en els països mediterranis europeus no ha estat habitual, de manera que l’espècie està classificada com a hoste incidental, capaç d’infectar-però irrellevant per a la persistència a llarg termini de la malaltia.

No obstant això, l’estudi de l’ASPB demostra que és possible que hi hagi una gran població de rates infectades en determinats espais de les ciutats i que podrien complir les evidències necessàries, d’acord a l’Organització Mundial de la Salut, per a ser considerades com a reservori de Leishmania.

Aquestes evidències inclouen l’existència de poblacions prou abundants i amb un cicle vital llarg, que en el cas de les rates de ciutat està entre 1 i 3 anys. També és necessari el contacte intens de les rates amb els flebòtoms, vectors del paràsit, un contacte que es produeix en els embornals, ja que són un punt de reproducció per a aquests insectes i arriben a elles abundants nivells de població. Un proper pas de l’estudi BCNRats és analitzar si els flebòtoms del clavegueram barceloní tenen i en quina mesura el paràsit en les glàndules salivals.

Segons les premisses de l’OMS, també la prevalença de les infeccions de Leishmania entre els hostes ha de ser major al 20%, en l’estudi es va detectar un 33%, i el curs de les infeccions no ha de ser patogènic i ser prou llarg com per permetre la supervivència dels paràsits durant les èpoques de no transmissió. En les rates estudiades a Barcelona no es van detectar evidències de la malaltia.

Finalment, es considera que els paràsits han d’estar disponibles a la pell o sang de l’hoste en quantitats suficients per a ser absorbits per un flebòtom. En aquest cas, la disponibilitat del paràsit en les rates per als flebòtoms no es va poder demostrar en l’estudi. No obstant això, en rates infectades de forma natural a Espanya s’ha detectat L.infantum en el pèl de les mateixes, mitjançant mètodes moleculars.

70.000 RATES AMB LEISHMANIA

Segons dades de l’ASPB, només comptant les rates de claveguera i no les que viuen a la superfície, s’estima que a Barcelona hi ha 0,13 rates per persona. Si apliquem la prevalença de Leishmania trobada en les clavegueres, vol dir que podria haver-hi més de 70.000 rates subterrànies amb leishmaniosi a Barcelona. Una xifra aparentment preocupant per a la salut pública.

No obstant això, fins al moment no s’ha detectat una influència d’aquesta alta prevalença sobre la salut dels ciutadans, i el nombre de casos declarats de leishmaniosi humana a Barcelona es manté baix. El cicle del paràsit entre rates i flebòtoms sembla mantenir de moment tancat en l’ecosistema del clavegueram.

Fonts:

ASPB
Galán-Puchades M, Gómez-Samblás M, Suárez-Morán JM, Osuna A, Sanxis-Furió J, Pascual J, et al. Leishmaniasis in Norway Rats in Sewers, Barcelona, ​​Spain. Emerg Infect Dis. 2019; 25 (6): 1222-1224. https://dx.doi.org/10.3201/eid2506.181027